DALT I BAIX
La patà i
l’esplanada. Independència i Autonomia. Llibertat i Espanya.
Alguns de baix es
passegen per dalt a l’hora dels parlaments. No s’amaguen però no fan massa
soroll, com intentant passar desapercebuts.
Alguns de dalt
passegen per baix a mitja vesprada, després del dinar, algunes vegades
incòmodes quan s’hi troben una senyera amb blau, d’altres vegades somrient de
satisfacció quan s’hi troben una estelada.
Algú de baix es va mofar l’any passat en veure la muntanyeta buida, quan el PSAN va anunciar
la fi de les seues activitats públiques. Em va ofendre. M’ho vaig prendre
malament. Vaig enviar a fer la mà l’autor de la befa.
Alguns de dalt
infravaloren l’assistència dels de baix, unflant el pit després de l’acte del
diumenge, amb un Rufian implacable i necessari. Mirant els de baix des de
dalt. En doble sentit. No m’agrada.
Jo sempre estic
dalt. Tinc amics i família dalt.
Alguna vegada
estic baix. Tinc amics i família baix.
Dalt tenim clar l’objectiu: la independència.
Baix no ho
sé: autonomia, més autonomia, més
autogovern, millor finançament, gestió pròpia dels impostos, prioritat
lingüística i educació i cultura., etc etc etc.... Tot això no es pot fer dins
d’Espanya.
A Catalunya
l’antiga Convergència per fi diu que se'n vol anar d'Espanya. Els nostres
germans catalans assoliran la independència. De manera transversal (CUP, ERC,
CONVERGÈNCIA). Ací no ho aconseguirem sols els independentistes declarats. Els
no declarats uns ho són i d’altres no pas. Dels que ho són, alguns ho amaguen o
dissimulen. D’altres ho proclamen obertament. Que facen dos versions: una de
centre i una progressista. Però totes dues independentistes. I ho aconseguirem.
A Espanya no ens volen. I ara quan Catalunya siga un estat, la persecució als
indepes serà implacable. Les vendes de micròfons augmentaran. Ens atribuiran coses que no hem fet. Ens
compararan amb terroristes. Ens faran la vida impossible en l’àmbit laboral.
Ens insultaran per parlar en valencià. Si no ens unim, ho tindrem malament.
Vingut eixe
moment, dubte que puguem parlar clar,
com Gabriel Rufian, com Joan Tardà, com Esquerra Republicana, SENSE PÈLS A LA LLENGUA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada